Tormos
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | província d'Alacant | ||||
Comarca | la Marina Alta | ||||
Capital | Tormos | ||||
Població humana | |||||
Població | 339 (2023) (63,25 hab./km²) | ||||
Gentilici | Tormer, tormera | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 5,36 km² | ||||
Altitud | 125 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Dénia | ||||
Patrocini | Lluís Bertran | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Vicente Javier Ripoll Peretó | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 03795 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 03131 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 03131 | ||||
Lloc web | tormos.es |
Tormos és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Geografia
[modifica]Tormos està en la carretera que comunica la Marina Alta amb la Marina Baixa per l'interior, cosa que fa fàcil l'accés al poble. Des de l'Autopista A-7 s'ha d'eixir per Ondara i agafar la carretera que creua Beniarbeig i el Ràfol d'Almúnia.
La població està situada als peus de la Serra dels Recingles. Des de la seua zona més alta es pot veure la plana del riu Girona, el Montgó i la mar Mediterrània. A causa de la proximitat a la mar, té un clima temperat.
Municipis limítrofs
[modifica]Tormos limita amb els termes municipals de Benidoleig, Benimeli, Orba, Pego, el Ràfol d'Almúnia, Sagra i Sanet i Negrals.
Història
[modifica]La història de Tormos es remunta a l'època en què els àrabs van dominar la península. L'any 1290 Tormos era una alqueria, donada de per vida a Jaume de Linars, encara que posteriorment el senyoriu va passar a pertànyer al comte de Ròtova. El 1609, amb l'expulsió dels moriscos quedà pràcticament despoblat.
Personatges destacats
[modifica]- José Perelló Torrens (1885-1955): polític d'esquerres i alcalde democràtic de Tormos durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.
Monuments i llocs d'interés
[modifica]- Església parroquial. Data del segle xviii, es caracteritza per tindre una espadanya en comptes de campanar. Destaca el seu retaule major, considerat d'interés artístic. Està dedicada a Sant Lluís Bertran, patró del poble.
- Antiga Almàssera. Actualment, l'edifici està destinat a centre social o casa de cultura, i allotja també un museu on es pot observar la maquinària amb la qual s'elaborava l'oli i el vi.
- Els Poets. És un dels paratges més interessants, situat darrere de la serra de Resingles.
Festes
[modifica]- Festes Patronals. Se celebren en honor del seu patró Sant Lluís Bertran durant la primera setmana de setembre. Els carrers es decoren i els seus habitants participen de revetlles i correfocs.