Tugarinovita

Tugarinovita
Tugarinovita (groc)
Fórmula química	MoO₂
Localitat tipus	Dipòsit de molibdè i urani de Lenskoye (Novoye), Óblast de l'Amur, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DB.05
Dana	4.4.15.1
Heys	7.15.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,6Å; b = 4,85Å; c = 5,53Å; β = 119,37°
Color	marró lila fosc
Lluïssor	grassa, metàl·lica
Color de la ratlla	gris verdós
Diafanitat	opaca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-072
Any d'aprovació	1979
Símbol	Tug
Referències

La tugarinovita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor d'Aleksei Ivanovich Tugarinov (Алексей Иванович Тугаринов) (19171977), geoquímic de l'Institut Vernadskii de Moscou.

Característiques

La tugarinovita és un òxid de fórmula química MoO₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tugarinovita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de molibdè i urani de Lenskoye, situat a l'óblast de l'Amur, al Districte Federal de l'Extrem Orient (Rússia). Posteriorment també ha estat descrita a la mina de carbó Kateřina, a Radvanice (República Txeca); a la localitat de Mishima, al Japó; al meteorit Allende (Mèxic); i al volcà Kudriavy, a l'óblast de Sakhalín (Rússia).