Usuari:Joancreus/Rosetta
La pedra de Rosetta és una pedra d'una roca fosca anomenada granodiorita que va jugar un paper clau en el desxiframent de jeroglífics.[1] La pedra data de l'era ptolemaica (any 196 aC) i hi ha gravades les traduccions d'un decret de Ptolemeu V en dues llengües diferents (egipci i grec) però en tres escriptures (jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grega).[2][3] La va descobrir un oficial d'enginyers francès, Pierre-François Bouchard, a l'agost de 1799.[4] Va arribar a Anglaterra el febrer del 1802,[5] i, un cop allà, va ajudar molt al desxiframent dels principis de l'escriptura jeroglífica, amb els treballs del científic britànic Thomas Young i l'escolar francès Jean-François Champollion.[6]
La pedra s'ha exposat al Museu Britànic de Londres (Regne Unit) des del 1802, amb l'excepció del període 1917-1919 a causa de la Primera Guerra Mundial i els possibles bombardeigs de Londres.[7] Tanmateix, el 2003 Egipte va demanar el retorn de la pedra al país d'origen.[8]
Descripció
[modifica]La pedra de Rosetta és una Estela de granodiorita de forma irregular, amb 112,3 cm d'alçària màxima, 75,7 cm d'ample i i 28,4 centímetres de gruix.[1] Pesa aproximadament 760 kg.[9] Tanmateix, la pedra no està sencera, i es creu que originalment era uns 30 cm més gran que com és actualment.[10] No està acabada als costats i darrere,[11] mentre que la superfície del davant està polida.[11] La pedra duu dues inscripcions posteriors a la seva creació, que daten de quan els anglesos la van agafar: "Captured in Egypt by the British Army 1801" (Capturada a Egipte per l'Exèrcit Britànic el 1801) a l'esquerra i "Presented by King George III" (Presentada pel Rei Jordi III) al costat dret.[12][13] La pedra està escrita en dos idiomes diferents, l'egipci i el grec, però en tres escriptures diferents: jeroglífica hieràtica, demòtica egípcia i grega.[2][3] L'escriptura jeroglífica era utilitzada per sacerdots, mentre que la demòtica era per a ús quotidià i més simple.[14]
La pedra conté 14 línies de jeroglífics, 32 línies d'escriptura demòtica i 54 línies de grec.[15][16][17] Tanmateix, les primeres 14 de l'escriptura demòtica i les últimes 26 línies del grec són una mica imperfectes. Falten dues terceres del text de jeroglífics, i una part del text en grec.[18] Una part de les línies que falten dels jeroglífics es pot completar a partir d'una estela descoberta el 1898 a Damanhūr i la còpia del decret a un temple de Files. Les línies demòtiques es poden restaurar seguint la traducció en grec.[19]
-
Part del davant de la pedra
-
Part esquerra de la pedra
-
Part dreta de la pedra
-
Part del darrere de la pedra
Història
[modifica]Creació
[modifica]Descobriment modern
[modifica]Desxiframent i traducció
[modifica]La primera traducció del text grec a l'anglès la va fer el reverend Stephen Wetson, l'abril del 1802. Poc després Du Theil en va fer una traducció al francès, i va afirmar que era "un monument de gratitud d'alguns sacerdots d'Alexandria, o un lloc veí, envers Ptolemeu Epífanes".[20]
Actualitat
[modifica]La pedra de Rosetta s'ha exposat gairebé contínuament al museu Britànic des del 1802.[7] Cap al final de la Primera Guerra Mundial, el 1917, el museu estava preocupat sobre els bombardeigs a Londres i va moure la pedra de Rosetta a un lloc segur juntament amb altres objectes de valor. La pedra restà els següents dos anys a una estació del Postal Tube Railway a 15 m de profunditat a Holborn.[7]
La pedra va tornar a abandonar el Museu Britànic l'octubre de 1972 per ser mostrat durant un mes al Museu del Louvre per commemorar el 150è aniversari del desxiframent de l'escriptura jeroglífica amb la famosa Lettre à M. Dacier de Jean-François Champollion.
El juliol de 2003, Egipte va demanar el retorn de la pedra. El doctor Zahi Hawass, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire, va dir a la premsa:
« | Si els britànics volen ser recordats, si volen recuperar la seva reputació, haurien de tornar voluntàriament la pedra de Rosetta perquè és la icona de la nostra identitat egípcia. | » |
El 2005, Hawass estava negociant un préstec de tres mesos, amb l'objectiu final d'un retorn permanent.[21][22] El novembre de 2005, el museu Britànic li va enviar una rèplica de la pedra.[23] El desembre de 2009 Hawass va dir que pararia de reclamar el retorn de la pedra de Rosetta si el Museu Britànic els deixava la pedra per tres mesos.[24]
Importància històrica
[modifica]Traducció
[modifica]Jeroglífics |
Català |
---|---|
traducció al català del text següent In the reign of the young one who has succeeded his father in the kingship, lord of diadems, most glorious, who has established Egypt and is pious towards the gods, triumphant over his enemies, who has restored the civilized life of men, lord of the Thirty Years Festivals, even as Ptah the Great, a king like Ra, great king of the Upper and Lower countries, offspring of the Gods Philopatores, one whom Ptah has approved, to whom Ra has given victory, the living image of Amun, son of Ra, PTOLEMY, LIVING FOR EVER, BELOVED OF PTAH, in the ninth year, when Aetos son of Aetos was priest of Alexander, and the Gods Soteres, and the Gods Adelphoi, and the Gods Euergetai, and the Gods Philopatores and the God Epiphanes Eucharistos; Pyrrha daughter of Philinos being Athlophoros of Berenike Euergetis, Areia daughter of Diogenes being Kanephoros of Arsinoe Philadelphos; Irene daughter of Ptolemy being Priestess of Arsinoe Philopator; the fourth of the month of Xandikos, according to the Egyptians the 18th Mekhir. DECRET There being assembled the Chief Priests and Prophets and those who enter the inner shrine for the robing of the gods, and the Fan-bearers and the Sacred Scribes and all the other priests from the temples throughout the land who have come to meet the king at Memphis, for the feast of the assumption by PTOLEMY, THE EVER-LIVING, THE BELOVED OF PTAH, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, of the kingship in which he succeeded his father, they being assembled in the temple in Memphis on this day declared: Whereas King PTOLEMY, THE EVER-LIVING, THE BELOVED OF PTAH, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, the son of King Ptolemy and Queen Arsinoe, the Gods Philopatores, has been a benefactor both to the temple and to those who dwell in them, as well as all those who are his subjects, being a god sprung from a god and goddess like Horus the son of Isis and Osiris, who avenged his father Osiris, being benevolently disposed towards the gods, has dedicated to the temples revenues of money and corn and has undertaken much outlay to bring Egypt into prosperity, and to establish the temples, and has been generous with all his own means; and of the revenues and taxes levied in Egypt some he has wholly remitted and others has lightened, in order that the people and all the others might be in prosperity during his reign; and
and
and
and
and
and
and
and
and
WITH PROPITIOUS FORTUNE: It was resolved by the priests of all the temples in the land to increase greatly the existing honours of King PTOLEMY, THE EVER-LIVING, THE BELOVED OF PTAH, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, likewise those of his parents the Gods Philopatores, and of his ancestors, the Great Euergatai and the Gods Adelphoi and the Gods Soteres and to set up in the most prominent place of every temple an image of the EVER-LIVING KING PTOLEMY, THE BELOVED OF PTAH, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, which shall be called that of 'PTOLEMY, the defender of Egypt,' beside which shall stand the principal god of the temple, handing him the scimitar of victory, all of which shall be manufactured in the Egyptian fashion; and that the priests shall pay homage to the images three times a day, and put upon them the sacred garments, and perform the other usual honours such as are given to the other gods in the Egyptian festivals; and to establish for King PTOLEMY, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, sprung of King Ptolemy and Queen Arsinoe, the Gods Philopatores, a statue and golden shrine in each of the temples, and to set it up in the inner chamber with the other shrines; and in the great festivals in which the shrines are carried in procession the shrine of the GOD EPIPHANES EUCHARISTOS shall be carried in procession with them. And in order that it may be easily distinguishable now and for all time, there shall be set upon the shrine ten gold crowns of the king, to which shall be added a cobra exactly as on all the crowns adorned with cobras which are upon the other shrines, in the centre of them shall be the double crown which he put on when he went into the temple at Memphis to perform therein the ceremonies for assuming the kingship; and there shall be placed on the square surface round about the crowns, beside the aforementioned crown, golden symbols eight in number signifying that it is the shrine of the king who makes manifest the Upper and the Lower countries. And since it is the 30th of Mesore on which the birthday of the king is celebrated, and likewise the 17th of Paophi on which he succeeded his father in the kingship, they have held these days in honour as name-days in the temples, since they are sources of great blessings for all; it was further decreed that a festival shall be kept in the temples throughout Egypt on these days in every month, on which there shall be sacrifices and libations and all the ceremonies customary at the other festivals and the offerings shall be given to the priests who serve in the temples. And a festival shall be kept for King PTOLEMY, THE EVER-LIVING, THE BELOVED OF PTAH, THE GOD EPIPHANES EUCHARISTOS, yearly in the temples throughout the land from the 1st of Thoth for five days, in which they shall wear garlands and perform sacrifices and libations and the other usual honours, and the priests in each temple shall be called priests of the GOD EPIPHANES EUCHARISTOS in addition to the names of the other gods whom they serve; and his priesthood shall be entered upon all formal documents and engraved upon the rings which they wear; and private individuals shall also be allowed to keep the festival and set up the aforementioned shrine and have it in their homes; performing the aforementioned celebrations yearly, in order that it may be known to all that the men of Egypt magnify and honour the GOD EPIPHANES EUCHARISTOS the king, according to the law. This decree shall be inscribed on a stela of hard stone in sacred and native and Greek characters and set up in each of the first, second and third rank temples beside the image of the ever-living king.[nota 1] | |
Grec | |
ΒΑΣΙΛΕΥΟΝΤΟΣ ΤΟΥ ΝΕΟΥ ΚΑΙ ΠΑΡΑΛΑΒΟΝΤΟΣ ΤΗΝ ΒΑΣΙΛΕΙΑΝ ΠΑΡΑ ΤΟΥ ΠΑΤΡΟΣ ΚΥΡΙΟΥ ΒΑΣΙΛΕΙΩΝ ΜΕΓΑΛΟΔΟΞΟΥ ΤΟΥ ΤΗΝ ΑΙΓΥΠΤΟΝ ΚΑΤΑΣΤΗΣΑΜΕΝΟΥ ΚΑΙ ΤΑ ΠΡΟΣ ΤΟΥΣ |
Notes de la traducció
[modifica]- ↑ Traduït dels Viquitextos en anglès, pàgina Text from the Rosetta Stone oldid 922810. Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual"
- ↑ corregit: ΒΑΣΙΛΕΩΣ
- ↑ corregit: ΒΕΡΕΝΙΧΗΣ
- ↑ corregit: ΦΙΚΟΠΑΤΡΩΝ
- ↑ corregit: ΣΙΤΙΧΑΣ
- ↑ corregit: ΕΓΙΙ
- ↑ corregit: ΟΥ
- ↑ corregit: ΝΟΥΣ
- ↑ corregit: ΠΡΣΕΤΑΞΕΝ
- ↑ corregit: ΠΑΝΤΑΣ
- ↑ corrected: ΧΟΝΟΥ
- ↑ corregit: ΕΓΙΦΑΝΕΙ
- ↑ corregit: ΦΙΛΙΠΑΤΟΡΩΝ
- ↑ corregit: ΠΤΟΜΑΙΟΥ
- ↑ corregit: ΠΑΡΕΣΤΗΞΕΤΑΙ
- ↑ corregit: ΑΣΠΙΔΟΕΡΔΩΝ
- ↑ corregit: ΤΡΙΑΝΑΔΑ
- ↑ corregit: ΠΑΡ
- ↑ corregit: ΘΥΕΙΑΣ
- ↑ Copiat dels Viquitextos en grec, pàgina Στήλη της Ροζέττας oldid 32267. Llicència " Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual"
En la llengua
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «The Rosetta Stone» (en anglès). Explore/Online Tours. British Museum. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ 2,0 2,1 Budge, 1961: p. 3.
- ↑ 3,0 3,1 «Radio 4 Programmes - A History of the World in 100 Objects, Empire Builders (300 BC - 1 AD), Rosetta Stone». BBC. [Consulta: 7 juny 2010].
- ↑ Budge, 2009: p. 11.
- ↑ Budge, 2003: p. 23.
- ↑ Spencer, 2003: p. 4.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «The Rosetta Stone» (en anglès). Highlights. British Museum. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ «Zahi Hawass states Egypt's claim on the return of antiquities» (en anglès). Highlights. All About Egypt, 19-12-2009. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ Sewell, Max. «The Discovery of the Rosetta Stone» (en anglès). Research Subjects: Miscellaneous. Napoleon Series. [Consulta: 22 juny 2010].
- ↑ Budge, 2009: p. 11.
- ↑ 11,0 11,1 Middleton, Andrew and Klemm, Dietrich. The Geology of the Rosetta Stone. p.207 The Journal of Egyptian Archaeology, Vol. 89 (2003)
- ↑ Ray, 2007: p. 37.
- ↑ Parkinson, 1999: p. 23.
- ↑ Budge, 2009: p. 2-3.
- ↑ Long, 1836: p. 367-368.
- ↑ Budge, 1961: p. 2.
- ↑ Budge, 2009: p. 3.
- ↑ Ray, John. The Rosetta Stone. p.3 Profile Books Ltd 2008 ISBN 978-1-86197-3 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida39 9
- ↑ Budge, 2009: p. 3.
- ↑ Budge, 2009: p. 3.
- ↑ Charlotte Edwardes and Catherine Milner «Egypt demands return of the Rosetta Stone». Daily Telegraph, 20-07-2003 [Consulta: 5 octubre 2006].
- ↑ Henry Huttinger. «Stolen Treasures: Zahi Hawass wants the Rosetta Stone back—among other things». Cairo Magazine, 28-07-2005. Arxivat de l'original el 1-12-2005. [Consulta: 6 octubre 2006].
- ↑ «The rose of the Nile». Al-Ahram Weekly, 30-11-2005 [Consulta: 6 octubre 2006].
- ↑ [1] "Rosetta Stone row 'would be solved by loan to Egypt'" BBC News 8 de desembre 2009
Bibliografia
[modifica]- Budge, E. A. Wallis. The Rosetta Stone: Key to the Decipherment of the Ancient Egyptian Writing System. Forgotten Books, 1961. ISBN 160506453X.
- Budge, E. A. Wallis. The Rosetta Stone in the British Museum. Kessinger Publishing, 2003. ISBN 0766176096.
- Budge, E. A. Wallis. The Rosetta Stone. BiblioBazaar, LLC, 2009. ISBN 1110956681.
- Long, George. The British museum. Egyptian antiquities. Universitat d'Oxford, 1836. ISBN 1110956681.
- Parkinson, Richard; Diffie, Whitfield; Fischer, Mary; Simpson, R. Cracking Codes: The Rosetta Stone and decipherment. University of California Press. ISBN 0520222482.
- Ray, John. The Rosetta Stone and the rebirth of Ancient Egypt. Harvard University Press. ISBN 0674024931.
- Spencer, Neal; Thorne, Claire. Book of Egyptian hieroglyphs. The British Museum Barnes & Noble Books. ISBN 9780760741993.