Vés al contingut

Cul

De Viquidites
La revisió el 21:45, 30 abr 2017 per Docosong (Discussió | contribucions) (enllaç de pàgines, replaced: terra → terra AWB)
Cul
Cul femení
Projectes germans
  Article a la Viquipèdia
  Definició al Viccionari
  Multimèdia a Commons
Modifica dades a Wikidata

El cul o natges està constituït principalment pels tres músculs glutis (gluti major, gluti mitjà i gluti menor), els quals serveixen per a l'elevació i el sosteniment de la pelvis, l'extensió, l'abducció i la rotació del fèmur i l'abducció i la rotació de la cuixa.

Citacions

  • El dia que la merda tingui cap valor, els pobres naixeran sense cul.[1]
(en castellà) El día que la mierda tenga algún valor, los pobres nacerán sin culo.
 — Gabriel García Márquez

Dites populars

  • Al cul del sac es troben les engrunes.[2]
  • Dimecres, el cul me llepes.[2]
  • El bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul de fornera.[3]
  • Els més valents cauen de cul.[2]
  • Els uns neixen amb una flor al cul, els altres amb una banya.[2]
  • Encostipat, cul tancat.[4]
  • Entre cul i cleta es fica una néta.[2]
  • Faena d'ull, faena de cul.[2]
  • Lo cul fa la faena.[2]
  • Parlant de culs, tothom riu.[2]
  • Pel cul entra la lletra.[2]
  • Quan li ha vist el cul, diu que és femella.[2]
  • Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.[2]
(var.) Qui molt s'acota, es cul mostra.[2]
  • Qui té cul, no pot dir pet a un altre.[2]
  • Qui té el cul llogat, no seu quan vol.[2]
(var.) Qui lloga el cul, no s'assenta quan vol.[2]
  • Qui vol peix, que es mulli el cul.[2]
(var.) Qui vol peix, que es banyi es cul.[2]
(var.) Qui truites vol agafar el cul s'ha de mullar.[5]
  • Tal cul, tal braga.[2]

Frases fetes

  • A prendre pel cul![6]
Frase feta Expressió amb què s'engega algú, rebutja algú, li desitja mal, etc.
  • Anar de cul.[6]
Frase feta Estar molt atrafegat.
  • Anar de cul enrere (o de cul endarrere, o cul arrere).[6]
Frase feta Anar a recules. També, en sentit figurat, decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.
  • Arrossegar el cul (per un lloc)[6]
Frase feta Anar-hi molt sovint, ésser-ne concurrent, assidu.
  • Caure de cul.[6]
Frase feta Caure endarrere tocant primer el cul a terra. També, en sentit figurat, estar impressionat per una notícia inesperada, la visió d'alguna cosa, etc.
  • Donar (o prendre) pel cul.[6]
Frase feta Vulgarment, practicar sexe anal; però també, molestar, empipar, perjudicar.
  • Ésser cul i merda.[6]
Frase feta En sentit figurat, ésser inseparables dues persones, ésser carn i ungla.
  • Ésser (o semblar) el cul d'en Jaumet.[6]
(var.) No tenir cul (o no tenir cul per a seure).[6]
Frase feta No estar mai quiet.
  • Ésser un cul d'església.[6]
Frase feta Anar molt sovint a l'església, passar-hi llargues estones.
  • Ésser un cul de taverna (o de cafè).[6]
Frase feta Freqüentar la taverna (o el cafè).
  • Fer caure de cul.[6]
Frase feta Ésser espatarrant una cosa, produir una gran impressió.
  • Ficar-se la llengua al cul (o dins el cul).[6]
Frase feta Vulgarment, callar.
  • Fica-t'ho (o fiqui-s'ho, o fiqueu-vos-ho, o que s'ho fiqui, o que s'ho fiquin) al cul!'[6]
Frase feta Vulgarment, expressió amb què es manifesta menyspreu per una cosa que ofereix o té algú altre.
  • Llepar (o besar) el cul (a algú).[6]
Frase feta Vulgarment, mostrar-se baixament servil envers algú.
  • Perdre el cul (per algú o alguna cosa).[6]
Frase feta Desviure-s'hi (per algú o alguna cosa).
  • Tenir el cul pelat (de fer una cosa)[6]
Frase feta Haver-la feta molt sovint, tenir-hi pràctica.
  • Tocar el cul (a un infant).[6]
Frase feta Castigar-lo pegant-li a les anques.

Referències

  1. Honores, Crystal. «Citas de Gabriel García Márquez». About.com, 2013. [Consulta: 21 maig 2013].
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Cul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
  3. Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
  4. Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
  5. Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741. 
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 «Cul». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 desembre 2013].