Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals.
- Per xic peu, no cau lo cos.[1](Val.)
- Peus avesats a saltar, no saben segurs estar.[1]
- (var.) Peus que estan molt fets a anar, no poden parats estar.[1]
- (var.) Peus avesats a saltar, en caminar ja botegen.[1]
- Peus calents, cap fresc, ventre lleuger i cos net.[1]
- Peus de l'amo, fems a la terra.
- Qui vulgui vendre alguna cosa en dirà meravelles per tal d'aconseguir-ho, encara que sigui enganyant algú altre.
- Qui té peus, no digui coix.[1]
- Qui té fred de peus, que se'ls escalfi.[1]
- Caminant.
- Fent bots amb un sol peu i mantenint l'altre enlaire.
- Dret.
- Al mateix nivell.
- Amb fermesa.
- Rigorosament, estrictament.
- Allargar més el peu que la sabata.
- Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
- Sorprès.
- Amb cura, delicadament.
- Arrossegar-se als peus d'algú.
- (var.) Besar els peus d'algú.
- Humiliar-se.
- Estar molt content.
- Ser, dues persones, de la mateixa mena.
- (var.) Buscar cinc peus al gat.
- Complicar les coses.
- Defensar a peu i a cavall.
- Defensar-lo amb tots els mitjans disponibles.
- Establir les bases perquè passi alguna cosa.
- Començar bé una cosa.
- Estar lligat de peus i mans.
- Trobar-se amb dificultats.
- Fer despeses superiors a les que admet la pròpia economia.
- Ficar els peus a la galleda.
- Espifiar-la.
- No tocar de peus a terra.
- Fantasejar.
- Poder estar segur.
- No fiar-se'n.
- Ser realista.
- Molt vell.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peu». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.