La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari. És l'òrgan dels animals que actua com a barrera protectora i aïlla l'organisme del medi que l'envolta.
- A home vell, mudau-lo d'aire i hi deixarà la pell.[1]
- Entre la pell i l'arbre hi cal pas posar lo dit.[1]
- Qui no creu el pare i la mare, ha de creure la pell de cabra.[1]
- Qui sovint en armes va, hi deixa la pell o la hi deixarà.[1]
- Si de mal just ve l'anyell, mal profit farà la pell.[1]
- (var.) De mal just vingué l'anyell, que el diable se'n va endur la pell.[1]
- Tan prima té la pell el jove com el vell.[1]
- Haver-se aprimat molt.
- Perdre-ho tot, arruïnar-se.
- Vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo.
- Donar per feta una cosa que encara no ha succeït.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pell». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- Pàmies i Riudor, Víctor. Dites.cat : Locucions, frases fetes i refranys del català (en català). Barcelona: Barcanova, 2012. ISBN 978-84-489-3041-7.