vante

Català

Verb

vante

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vantar-se.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vantar-se.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vantar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: van·te (2)
• Anagrames: nevat, venta, ventà