Vés al contingut

Arróniz

Plantilla:Infotaula geografia políticaArróniz
Arroitz (eu) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 35′ 20″ N, 2° 05′ 29″ O / 42.5888°N,2.0913°O / 42.5888; -2.0913
EstatEspanya
Comunitat foralNavarra Modifica el valor a Wikidata
CapitalArróniz Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.035 (2023) Modifica el valor a Wikidata (18,75 hab./km²)
Zona lingüísticano bascòfona
Geografia
Part de
Superfície55,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud560 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
MerindadMerindad d'Estella
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Ángel Moleón Segura Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal31243 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE31036 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarroniz.org Modifica el valor a Wikidata

Arróniz (oficialment en castellà, Arroitz en basc) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Estella Oriental, dins la merindad d'Estella. Limita al sud amb Sesma, a l'est amb Arellano i Dicastillo i a l'oest amb Luquin, Barbarin i Los Arcos.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1 212 1 196 1 188 1 172 1 154 1 140 1 140 1 156 1 154 1 147 1 135
Fonts: Arroitz i Institut d'Estadística de Navarra

Història

[modifica]

Aquesta vila ha estat senyoria nobiliària, i ja apareix documentada en el segle xi com una tinença o possessió a càrrec de Lope Fortuñones i Fortún López. Va passar després a ser domini directe del rei, que en 1342 es va comprometre a no alienar-la. Alguns anys després, en 1397, Carles III va fer donació hereditària de la seva pecha i les seves rendes a favor de Carles de Beaumont. A la fi del segle xiv, Arroitz va sofrir una despoblació momentània a causa de la gran pesta de 1348, una epidèmia que va reduir la població considerablement i també una de les guerres amb Castella que va tenir lloc trenta anys després. Després d'haver format part de la Solana durant la baixa edat mitjana, en 1553 la vila apareix com a part del Comtat de Lerín. Des de 1647 va estar integrada en la vall de Santesteban de la Solana, del que va intentar desvincular-se des de 1828 i no ho va aconseguir fins a 1845.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]