Zanclià
| Període | Sèrie | Estage | Edat (Ma) | |
|---|---|---|---|---|
| Quaternari | Plistocè | Gelasià | més recent | |
| Neogen | Pliocè | Plasencià | 3,6 | |
| Zanclià | 5,333 | |||
| Miocè | Messinià | 7,246 | ||
| Tortonià | 11,63 | |||
| Serraval·lià | 13,82 | |||
| Languià | 15,97 | |||
| Burdigalià | 20,44 | |||
| Aquitanià | 23,03 | |||
| Paleogen | Oligocè | Catià | més antic | |
| Subdivisió del període Neogen segons IUGS, el juliol del 2009. | ||||
El Zanclià[1] és un estatge faunístic que començà fa 5,333 milions d'anys i s'acabà fa 3,6 milions d'anys. És el primer estatge dels dos que formen l'època del Pliocè i, per aquest motiu, de vegades es coneix com a Pliocè inferior o Pliocè primerenc.[2] El seu nom deriva de Zancla, el nom preromà de la ciutat siciliana de Messina.[3]
El seu inici és marcat per la inundació zancliana, un esdeveniment catastròfic en el qual el mar Mediterrani, que havia restat separat de l'oceà Atlàntic i perdut 1 km de profunditat durant la crisi de salinitat del Messinià, fou reconnectat a l'oceà per l'obertura sobtada de l'estret de Gibraltar i es tornà a omplir en qüestió de mesos o anys.[4]
La fase final del Zanclià fou marcada per l'inici de l'òptim climàtic pliocè, en el qual les temperatures globals, impulsades per una concentració de diòxid de carboni a l'atmosfera de més de 400 ppm, eren com a mínim 4 °C més altes que en l'època preindustrial[5] i les temperatures dels pols eren entre 5 i 10 °C superiors a les actuals. La fosa de gran part dels casquets polars feu que el nivell del mar fos 35 m més alt que avui en dia.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Riba i Arderiu i Reguant i Serra, 1986, «Zanclià».
- ↑ Cohen, K. M.; Finney, S. C.; Gibbard, P. L.; Fan, J.-X. «Taula cronoestratigràfica internacional (versió 2023/04)», 2013-2023. [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ «Zanclean Stage» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 7 juliol 2011. [Consulta: 17 setembre 2023].
- ↑ Abril i Periáñez, 2016, p. 242.
- ↑ Ginés et al., 2021, p. 30.
- ↑ «Pliocene climatic optimum» (en anglès). Glossary of Meteorology. Societat Meteorològica Americana, 20 febrer 2012. [Consulta: 17 setembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Abril, J. M.; Periáñez, R. «Revisiting the time scale and size of the Zanclean flood of the Mediterranean (5.33 Ma) from CFD simulations» (en anglès). Marine Geology, 382, 2016, pàg. 242-256.
- Ginés, J.; Ginés, A.; Fornós, J. J.; Dumitru, O. A.; Austermann, J.; Polyak, V. J.; Asmerom, Y.; Onac, B. P. «Els espeleotemes freàtics dels miocè superior i pliocè de les Coves d'Artà (Capdepera, Mallorca)». Papers de la Societat Espeleològica Balear, 4, 2021, pàg. 19-34.
- Riba i Arderiu, O.; Reguant i Serra, S. Una taula dels temps geològics. Institut d'Estudis Catalans, 1986. ISBN 9788472830776.